domingo, 15 de septiembre de 2013

CURRUTAQUISMO

Cuando se quiere opinar, y es obvio que casi todos quieren opinar, pese a lo cansado y a veces tedioso que resulta, conviene sacudirse un poco la pereza. Y que mejor forma de sacudirse la pereza que dedicar unas horas de calma y silencio a leer. ¡Cuántas cosas se descubren! Cuantos juicios deberían quedar en suspenso, hasta haber dedicado esas horas de silencio –el que las encuentre- a un poco de lectura. Siguen a continuación algunos ejemplos que deberían invitar a la prudencia a tanto currutacos, opinadores y botarates. Se refieren a la historia de España, y salen todos del mismo libro, que cualquiera puede comprar por cuatro perras gordas en una librería. Y falta hace, en este presente, y empezamos con los ejemplos, “de nacionalismos periféricos inventores de una nueva historia”, recibida por tanto perezoso botarate con ignorante, perezosa (hay que volver a utilizar la palabra…) y boba credulidad. Todos los subrayados, mayúsculas y énfasis –si cabe añadir algo con ellos a los textos que transcribimos- son de este pobre cepogordista. Vamos allá:

España, a finales del siglo XVIII, poseía la segunda flota mercante del mundo, la segunda cabaña lanar de Europa, la tercera potencia sedera y algodonera (teniendo en cuenta la importancia que por entonces tenía el textil) y se habían ya dado pasos en la metalurgia. Por detrás de España se encontraban la mayoría de países europeos, Prusia, Austria, Italia y, por supuesto, los países nórdicos y del este europeo. (…) En el siglo XVIII España era un país floreciente. (…). España estaba atrasada con respecto a Gran Bretaña, pero no comparada con otros países europeos. Como parte de su peso en Europa, España era la tercera potencia en poderío naval al doblar el siglo. Su marina era en número, tonelaje y armamento prácticamente igual a la francesa y se aproximaba a la inglesa, si bien ésta última aventajaba a las dos tanto técnicamente como en la formación de sus hombres.

“La guerra de sucesión no fue una guerra civil. (…). Guerras civiles fueron las carlistas del siglo XIX, pero no la de sucesión ni la de Independencia en 1808, que incluso quieren convertir ahora algunas tendencias “guerracivilistas”, de origen nacionalista, en también guerra civil, proyectando hacia el pasado situaciones del siglo XX, que tienen su propio contexto, muy diferente del mundo hispánico de finales del Antiguo Régimen.”

Y para acabar:

“Una vez más, y dado el hecho histórico de la honda interiorización que los propios españoles hacen de la visión extranjera –especialmente de la francesa en el siglo XVIII, ampliamente admirada por la élites hispanas-, merece la pena recordar los escritos de Maravall, Caro Baroja, Anes, Iglesias, etc., contra los tópicos esencialistas que atribuyen los reveses históricos al carácter, supuestamente el mismo a través de los siglos, de esta país. A la pereza intelectual y moral existente detrás de ese determinismo histórico, se suma la facilidad de tomar la literatura y los relatos de todo tipo al pie de la letra, sobre todo si se desconoce una historiografía crítica competente.”
*          *          *

Para que añadir más. Esperemos que los anticuerpos anteriores puedan contribuir un poco a parar, o incluso sanar, la enfermedad que padecen tanto peleles currutacos a los que deseamos con todo cariño una pronta mejoría. Desde luego el tratamiento ha hecho efecto en don Estrafalario que se encuentra cada día mucho mejor y reconciliado con la historia de España, país en el que vive, y a cuya mejoría espera poder contribuir un poco a partir de ahora, en el pequeño círculo de modesta influencia en el que puede actuar, al opinar en las tertulias del Casino libertad, con don Manolito, Alcides, Tato, Pomarada, Lentini Spotti, Argimiro e invitados.

1 comentario:


  1. El Govern de Catalunya, diverses institucions públiques i privades i els partits polítics sotasignats així com associacions i entitats catalanes d’àmbit municipal, cultural, educatiu, comunicatiu, social, cívic, esportiu, generacional, sindical, empresarial i professional
    MANIFESTEM
    El nostre ple suport al procés democràtic que expressa el Parlament de Catalunya per tal que el poble català pugui exercir el seu Dret a Decidir.
    Catalunya és Nació, i tota Nació té dret a decidir el seu futur polític.
    Reclamem per exigència democràtica que la ciutadania de Catalunya puguem exercir amb el nostre vot el Dret a Decidir sobre la nostra institucionalització política.
    En aquest sentit, urgim que s’estableixi un diàleg amb institucions de l’Estat per tal de trobar les condicions legals per a l’exercici d’aquest Dret a Decidir.
    El Pacte Nacional pel Dret a Decidir, que es circumscriu a ell mateix, assumeix les opcions democràticament possibles sobre el nostre futur polític i així resta obert a la seva adhesió d’institucions i associacions que ho sol•licitin.
    Reclamem exercir el Dret a Decidir la nostra institucionalització política i el vinculem a la millora de la condició de vida individual i col•lectiva de les persones que viuen i treballen a Catalunya, al compromís amb les exigències de la qualitat de la democràcia, als drets socials –especialment en l’atenció als més febles-, a l’aprofundiment de l’estat del benestar, a la solidaritat intergeneracional, a l’equilibri territorial i desenvolupament sostenible així com a l’impuls d’iniciatives i de foment de l’actitud emprenedora i a l’assumpció de responsabilitats empresarials.
    Ha de significar també la voluntat d’un país que vol accedir a un alt nivell educatiu i de cultura personal i col•lectiva i especialment en la defensa de la nostra llengua pròpia, que, s’estén i crea lligams específics amb els territoris amb els quals la compartim.
    Exigir l’exercici del Dret a Decidir implica també l’afirmació que Catalunya és una comunitat humana que integra, respecta i recolza les diverses aportacions culturals i el pluralisme lingüístic que avui es reflecteix a la nostra societat.
    Les accions destinades a assolir el reconeixement del Dret a Decidir s’han de desenvolupar amb l’enfortiment de la cohesió de tota la societat catalana que proclama “com a valors superiors de la seva vida col•lectiva la llibertat, la justícia i la igualtat, i manifesta la seva voluntat d’avançar per una via de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a tots els que viuen i treballen a Catalunya” (EAC).
    El civisme, el diàleg, el respecte a totes les diverses opcions democràtiques pacífiques i al pluralisme polític, ideològic, religiós i d’opcions de consciència, el rebuig a tota discriminació contrària a la llibertat i a la dignitat humana així com la fermesa en les pròpies conviccions, han de configurar totes les accions sorgides des del Pacte Nacional pel Dret a Decidir.
    L’exercici del Dret a Decidir també ha de significar la voluntat col•lectiva d’integració a la Unió Europea revitalitzada i a la participació en la solidaritat universal.
    Per tot això ens COMPROMETEM
    A treballar per fer possible la màxima coresponsabilitat de tota la ciutadania envers Catalunya i el seu futur institucional a través dels valors democràtics concretats en el Dret a Decidir.
    Per això les institucions i entitats signants del Pacte, les que s’hi adhereixin en el futur o manifestin la seva voluntat de col•laborar en determinades activitats, ens comprometem en l’àmbit propi de cada una a endegar iniciatives d’abast sectorial i territorial català per tal de promoure la conscienciació ciutadana i fer pedagogia per reclamar l’exercici del Dret a Decidir que tenim tots els catalans i catalanes.


    El fibló.

    ResponderEliminar

SI QUIERE ECHAR SU CUARTO A ESPADAS, YA SABE AQUÍ. CONVIENE QUE MIENTRAS ESCRIBA ESTÉ USTED FUMANDO, CIGARRO O INCLUSO PIPA.